Tornem a ser aquí
per fer la segona entrada aquest bloc.
La primera entrada va ser tot just
començar l’assignatura de Llengües i aprenentatges i ara, a mitjans de desembre,
estem a punt de finalitzar-la.
La meva opinió
sobre ser o no ser competent en llengües
segueix sent la mateixa. Considero que per ser competent has de saber utilitzar
un concepte o una habilitat en diverses
situacions o contextos, tanmateix ser un escriptor competent és una tasca molt
complicada perquè has de saber utilitzar l’escriptura en qualsevol situació que
es ho requereixi.
D’altra banda
segueixo pensant que el coneixement de diverses llengües sempre facilita
l’aprenentatge de la lectura i no només de les llengües que comparteixen un
mateix origen com ho són totes les
llengües romàniques. És clar doncs que el coneixement d’una llengua romànica
possibilita l’enteniment d’altres llengües de la mateixa família. Però també en quant a què hi ha elements de
l’escriptura que són universals per totes les llengües, com ara bé un subjecte
nominal és un subjecte nominal en qualsevol llengua. Així doncs el coneixement
d’altres llengües sempre és un element fructífer per l’aprenentatge de
l’escriptura.
En relació això
doncs, és evident que l’ensenyament de l’escriptura ha de tenir un pes
important durant l’època educativa, perquè els alumnes puguin fer ús d’ella
tant a l’àmbit educatiu com fora d’aquest context. Tanmateix és tant important
ensenyar escriptura com ho és utilitzar els recursos adients per fer-ho. Com
vaig comentar a la primera entrada, els recursos que s’utilitzen a les escoles
són els llibres de text i les fitxes d’escriptura, a més d'activitats que ja
hem vist desenvolupar-se al llarg de les sessions i les quals hem analitzat i
entès com són i què demanen. Esmentar
que apareixen activitats descontextualitzades, amb enunciats que busquen una
resposta única i tancada i que no fomenten, doncs, la reflexió i el raonament
dels alumnes. Per aquesta raó mantinc la meva opinió en tant que considero que
les activitats encarades a aquesta finalitat haurien de partir de situacions
que requereixin l’ús real de l’expressió escrita i que fomentin la reflexió
metalingüística.
Concloent, doncs,
la meva opinió envers què significa ésser competent i sobre com s'enfoca
l'aprenentatge de l'escriptura a les aules continua en la mateixa línia. Les
activitats s'haurien de focalitzar en proporcionar als alumnes un ventall ampli
de possibles respostes per afavorir la pluralitat d'arguments. Esmentar que
l'assignatura realitzada m'ha ofert recursos per superar la complexitat
d'ensenyar a escriure, un aprenentatge que no sempre es transmet als nostres
petits de la forma més adequada i eficaç. També m'agradaria afegir que
l'assignatura m'ha ajudat a analitzar activitats dels llibres de text per tal
de veure si són o no competencials, i per tant, si tenen valor a nivell
didàctic.
