Paraules per viure

Tornem a ser aquí per fer la segona entrada aquest bloc. 

La primera entrada va ser tot just començar l’assignatura de Llengües i aprenentatges i ara, a mitjans de desembre, estem a punt de finalitzar-la.

La meva opinió sobre ser  o no ser competent en llengües segueix sent la mateixa. Considero que per ser competent has de saber utilitzar un concepte o una  habilitat en diverses situacions o contextos, tanmateix ser un escriptor competent és una tasca molt complicada perquè has de saber utilitzar l’escriptura en qualsevol situació que es ho requereixi.

D’altra banda segueixo pensant que el coneixement de diverses llengües sempre facilita l’aprenentatge de la lectura i no només de les llengües que comparteixen un mateix origen com ho són  totes les llengües romàniques. És clar doncs que el coneixement d’una llengua romànica possibilita l’enteniment d’altres llengües de la mateixa família.  Però també en quant a què hi ha elements de l’escriptura que són universals per totes les llengües, com ara bé un subjecte nominal és un subjecte nominal en qualsevol llengua. Així doncs el coneixement d’altres llengües sempre és un element fructífer per l’aprenentatge de l’escriptura.

En relació això doncs, és evident que l’ensenyament de l’escriptura ha de tenir un pes important durant l’època educativa, perquè els alumnes puguin fer ús d’ella tant a l’àmbit educatiu com fora d’aquest context. Tanmateix és tant important ensenyar escriptura com ho és utilitzar els recursos adients per fer-ho. Com vaig comentar a la primera entrada, els recursos que s’utilitzen a les escoles són els llibres de text i les fitxes d’escriptura, a més d'activitats que ja hem vist desenvolupar-se al llarg de les sessions i les quals hem analitzat i entès com són i què demanen.  Esmentar que apareixen activitats descontextualitzades, amb enunciats que busquen una resposta única i tancada i que no fomenten, doncs, la reflexió i el raonament dels alumnes. Per aquesta raó mantinc la meva opinió en tant que considero que les activitats encarades a aquesta finalitat haurien de partir de situacions que requereixin l’ús real de l’expressió escrita i que fomentin la reflexió metalingüística.

Concloent, doncs, la meva opinió envers què significa ésser competent i sobre com s'enfoca l'aprenentatge de l'escriptura a les aules continua en la mateixa línia. Les activitats s'haurien de focalitzar en proporcionar als alumnes un ventall ampli de possibles respostes per afavorir la pluralitat d'arguments. Esmentar que l'assignatura realitzada m'ha ofert recursos per superar la complexitat d'ensenyar a escriure, un aprenentatge que no sempre es transmet als nostres petits de la forma més adequada i eficaç. També m'agradaria afegir que l'assignatura m'ha ajudat a analitzar activitats dels llibres de text per tal de veure si són o no competencials, i per tant, si tenen valor a nivell didàctic.