Paraules per viure

Tornem a ser aquí per fer la segona entrada aquest bloc. 

La primera entrada va ser tot just començar l’assignatura de Llengües i aprenentatges i ara, a mitjans de desembre, estem a punt de finalitzar-la.

La meva opinió sobre ser  o no ser competent en llengües segueix sent la mateixa. Considero que per ser competent has de saber utilitzar un concepte o una  habilitat en diverses situacions o contextos, tanmateix ser un escriptor competent és una tasca molt complicada perquè has de saber utilitzar l’escriptura en qualsevol situació que es ho requereixi.

D’altra banda segueixo pensant que el coneixement de diverses llengües sempre facilita l’aprenentatge de la lectura i no només de les llengües que comparteixen un mateix origen com ho són  totes les llengües romàniques. És clar doncs que el coneixement d’una llengua romànica possibilita l’enteniment d’altres llengües de la mateixa família.  Però també en quant a què hi ha elements de l’escriptura que són universals per totes les llengües, com ara bé un subjecte nominal és un subjecte nominal en qualsevol llengua. Així doncs el coneixement d’altres llengües sempre és un element fructífer per l’aprenentatge de l’escriptura.

En relació això doncs, és evident que l’ensenyament de l’escriptura ha de tenir un pes important durant l’època educativa, perquè els alumnes puguin fer ús d’ella tant a l’àmbit educatiu com fora d’aquest context. Tanmateix és tant important ensenyar escriptura com ho és utilitzar els recursos adients per fer-ho. Com vaig comentar a la primera entrada, els recursos que s’utilitzen a les escoles són els llibres de text i les fitxes d’escriptura, a més d'activitats que ja hem vist desenvolupar-se al llarg de les sessions i les quals hem analitzat i entès com són i què demanen.  Esmentar que apareixen activitats descontextualitzades, amb enunciats que busquen una resposta única i tancada i que no fomenten, doncs, la reflexió i el raonament dels alumnes. Per aquesta raó mantinc la meva opinió en tant que considero que les activitats encarades a aquesta finalitat haurien de partir de situacions que requereixin l’ús real de l’expressió escrita i que fomentin la reflexió metalingüística.

Concloent, doncs, la meva opinió envers què significa ésser competent i sobre com s'enfoca l'aprenentatge de l'escriptura a les aules continua en la mateixa línia. Les activitats s'haurien de focalitzar en proporcionar als alumnes un ventall ampli de possibles respostes per afavorir la pluralitat d'arguments. Esmentar que l'assignatura realitzada m'ha ofert recursos per superar la complexitat d'ensenyar a escriure, un aprenentatge que no sempre es transmet als nostres petits de la forma més adequada i eficaç. També m'agradaria afegir que l'assignatura m'ha ajudat a analitzar activitats dels llibres de text per tal de veure si són o no competencials, i per tant, si tenen valor a nivell didàctic.

L'aprenentatge de l'escriptura

La meva experiència en l'aprenentatge

En una societat alfabetitzada, gran part de la població sap escriure i llegir però no tots aquests són competents en quant a l'escriptura. Ésser competent significa saber utilitzar els coneixements i habilitats en qualsevol situació quotidiana de manera autònoma. Així doncs la majoria sabem escriure textos i llegir però no tots sabem aplicar aquests coneixements a qualsevol situació.

En el meu cas no em considero del tot competent en l’escriptura ja que hi ha situacions que no domino, per exemple, fa uns dies vaig rebre una carta d’una amiga de Castelló. Evidentment, ara ja fa uns anys que  utilitzem unes altres vies de comunicació més ràpides i còmodes però per això em fa fer molta il·lusió i vaig voler contestar-la.

Vaig escriure la carta sense cap problema explicant-li novetats i contestant allò que em preguntava. Ara bé, a l’hora d’agafar el sobre i haver d’escriure les direccions: remitent i destinatari, no sabia com ho havia de fer, ni tan sols a quina cara del sobre posaria el segell. Vaig haver de demanar ajuda a un familiar ja que abans utilitzaven molt més aquesta via de comunicació que ara.

Així doncs aquest és un exemple, entre molts altres, de que gran part de la població, incloent-me, no està preparada per qualsevol situació on haguem d’utilitzar l’escriptura i la lectura. Ara bé per sort em sé defensar en altres situacions i per això no em considero completament incompetent. Porto vivint rodejada de l’escriptura des de ben petita, escrivint redaccions a l’escola, llistes de la compra, correus, fent treballs,etc.

No recordo amb gaire claredat com vaig aprendre a escriure, el que si sé és que amb la pràctica es va aprenent cada dia més. Tot i així, crec que a l’escola ens van ensenyar primer de tot a escriure el nostre nom, amb lletra de pal i més tard amb lletra lligada. Ens ensenyaven les vocals i després les consonants i a mesura que ens sabíem quina era la seva grafia i el seu so, fèiem combinacions per formar paraules senzilles i posteriorment més complexes. Aquest és el record de com vaig aprendre a escriure o, si més no, com va aprendre el meu germà petit.

Les professores ens donaven fitxes de cal·ligrafia, fitxes amb dibuixos on havíem d’escriure l’objecte que hi havia dibuixat, llistats de paraules que tenien una mateixa lletra,etc. Així vaig començar a escriure i poc a poc he après més. Considero que aquest tipus d’activitats si que em van servir en el seu moment per aprendre a escriure però ara  veig que moltes d’elles no estaven contextualitzades i per això mancaven de sentit. És feina del docent que les activitats que plantegi a l’hora d’aprendre a escriure tinguin un sentit en els seus alumnes, utilitzant situacions reals que requereixin l’acte d’escriure.

Fons.M.  La Galera (Juliol del 1999) Llegir i escriure per viure

El llibre de Montserrat Fons “Llegir i escriure per viure” dóna una gran quantitat de propostes d’ús real de la llengua escrita que considero que són molt importants i que tot docent i/o futur docent hauria de llegir per treure idees. Per la qual cosa crec que la millor manera d’ensenyar la llengua escrita és partint de situacions reals a l’aula, com ara escriure la data a la pissarra, escriure els càrrecs de cada alumne, posar el nom als materials de cadascú, la necessitat d'escriure per anotar les propostes dels alumnes sobre algun fet, o fins i tot la pròpia elaboració de les autoritzacions per a les sortides, com la que veiem a la imatge. Són situacions que es creen per necessitat i que ens poden servir per animar als alumnes a aprendre a escriure.