L'aprenentatge de l'escriptura

La meva experiència en l'aprenentatge

En una societat alfabetitzada, gran part de la població sap escriure i llegir però no tots aquests són competents en quant a l'escriptura. Ésser competent significa saber utilitzar els coneixements i habilitats en qualsevol situació quotidiana de manera autònoma. Així doncs la majoria sabem escriure textos i llegir però no tots sabem aplicar aquests coneixements a qualsevol situació.

En el meu cas no em considero del tot competent en l’escriptura ja que hi ha situacions que no domino, per exemple, fa uns dies vaig rebre una carta d’una amiga de Castelló. Evidentment, ara ja fa uns anys que  utilitzem unes altres vies de comunicació més ràpides i còmodes però per això em fa fer molta il·lusió i vaig voler contestar-la.

Vaig escriure la carta sense cap problema explicant-li novetats i contestant allò que em preguntava. Ara bé, a l’hora d’agafar el sobre i haver d’escriure les direccions: remitent i destinatari, no sabia com ho havia de fer, ni tan sols a quina cara del sobre posaria el segell. Vaig haver de demanar ajuda a un familiar ja que abans utilitzaven molt més aquesta via de comunicació que ara.

Així doncs aquest és un exemple, entre molts altres, de que gran part de la població, incloent-me, no està preparada per qualsevol situació on haguem d’utilitzar l’escriptura i la lectura. Ara bé per sort em sé defensar en altres situacions i per això no em considero completament incompetent. Porto vivint rodejada de l’escriptura des de ben petita, escrivint redaccions a l’escola, llistes de la compra, correus, fent treballs,etc.

No recordo amb gaire claredat com vaig aprendre a escriure, el que si sé és que amb la pràctica es va aprenent cada dia més. Tot i així, crec que a l’escola ens van ensenyar primer de tot a escriure el nostre nom, amb lletra de pal i més tard amb lletra lligada. Ens ensenyaven les vocals i després les consonants i a mesura que ens sabíem quina era la seva grafia i el seu so, fèiem combinacions per formar paraules senzilles i posteriorment més complexes. Aquest és el record de com vaig aprendre a escriure o, si més no, com va aprendre el meu germà petit.

Les professores ens donaven fitxes de cal·ligrafia, fitxes amb dibuixos on havíem d’escriure l’objecte que hi havia dibuixat, llistats de paraules que tenien una mateixa lletra,etc. Així vaig començar a escriure i poc a poc he après més. Considero que aquest tipus d’activitats si que em van servir en el seu moment per aprendre a escriure però ara  veig que moltes d’elles no estaven contextualitzades i per això mancaven de sentit. És feina del docent que les activitats que plantegi a l’hora d’aprendre a escriure tinguin un sentit en els seus alumnes, utilitzant situacions reals que requereixin l’acte d’escriure.

Fons.M.  La Galera (Juliol del 1999) Llegir i escriure per viure

El llibre de Montserrat Fons “Llegir i escriure per viure” dóna una gran quantitat de propostes d’ús real de la llengua escrita que considero que són molt importants i que tot docent i/o futur docent hauria de llegir per treure idees. Per la qual cosa crec que la millor manera d’ensenyar la llengua escrita és partint de situacions reals a l’aula, com ara escriure la data a la pissarra, escriure els càrrecs de cada alumne, posar el nom als materials de cadascú, la necessitat d'escriure per anotar les propostes dels alumnes sobre algun fet, o fins i tot la pròpia elaboració de les autoritzacions per a les sortides, com la que veiem a la imatge. Són situacions que es creen per necessitat i que ens poden servir per animar als alumnes a aprendre a escriure.